Innovació de cua gruixuda: per què preferim moltes apostes petites
La innovació de cua gruixuda (fat tail, en anglès) és una manera de treballar que parteix d'un fet senzill: en innovació, els resultats no es reparteixen de manera uniforme. La majoria d'idees donen poc o res, i unes poques en donen molt més que totes les altres juntes. No es pot saber per endavant quines seran, així que el millor és provar moltes coses petites, fer que cada pèrdua sigui petita i aguantar prou temps per trobar les poques que funcionen.
És com encarem els projectes de transformació, tant amb startups com amb empreses consolidades i administracions públiques.
Què és una cua gruixuda?
És una manera de descriure resultats en què els extrems compten més que la mitjana. En una distribució normal, com l'alçada de les persones, ningú no fa deu vegades més que els altres. En una de cua gruixuda, un sol cas pot valer més que centenars d'altres junts. Les vendes de llibres, les apps, les startups i els productes nous funcionen així.
El capital risc n'és l'exemple més conegut. Segons les dades de l'inversor Horsley Bridge, que cobreixen centenars de fons de capital risc des del 1985, prop d'un 6% de les inversions van generar prop d'un 60% de tots els rendiments.
Per què fallen els grans plans en innovació?
Perquè un gran pla s'ho juga tot a una sola hipòtesi, feta just quan menys en saps. Si t'equivoques, el cost és enorme i sovint ja és tard per canviar de rumb. Les mitjanes i els plans de negoci a cinc anys funcionen per a coses previsibles, i la innovació no ho és.
Com és una aposta petita?
És una cosa que pots provar en dies o setmanes, amb poc pressupost, i que t'ensenya alguna cosa de veritat. Per exemple:
- Un prototip que uns quants usuaris reals fan servir durant una setmana.
- Una pàgina que explica una idea abans que existeixi, per veure a qui li interessa.
- Una eina interna per a un sol equip, abans d'estendre res a tota l'empresa.
- Una prova pilot amb un sol client, amb una pregunta clara per respondre.
Com es mantenen petites les pèrdues?
Abans de començar, decideix quant temps i quants diners pot fer servir cada aposta, i quin resultat faria que valgués la pena continuar. Mira què ha passat amb usuaris reals, no el que la gent diu que faria. Després, atura les que no funcionen, sense drames, i dedica més esforç a les que sí. La majoria d'apostes fallaran, i això forma part del pla, no vol dir que no funcioni.
Què hi canvia la IA?
Que les apostes petites han sortit molt més barates. Amb IA, un prototip que abans costava setmanes pot estar a punt en un o dos dies, i un equip pot provar moltes més idees amb el mateix pressupost. La part difícil s'ha mogut de lloc: ja no és fer la primera versió, sinó triar bé, aprendre dels usuaris reals i portar a producció les poques idees que funcionen.
Quan no és la manera adequada?
Quan un error no té marxa enrere. Els pagaments, la salut, la seguretat i els sistemes amb què funciona un negoci cada dia necessiten cura i proves, no experiments. Ens agrada mantenir-ho separat: una base estable i avorrida que simplement funciona, i moltes apostes petites al damunt.
Nassim Nicholas Taleb, que va popularitzar la idea de les cues gruixudes, en diu estratègia barbell, com una barra de gimnàs amb pes a cada punta: molt segura per una banda i moltes apostes petites per l'altra.
Si t'agradaria treballar així a l'empresa, escriu-nos a hello@thosekids.studio o truca'ns al +34 685 822 339.