Durant gairebé tota la meva carrera, fer programari era la part lenta i cara. Tenies una idea i després esperaves mesos fins a tenir alguna cosa que un client pogués tocar. Aquella espera feia que les empreses anessin amb peus de plom, i la meitat de les bones idees no sortien mai de la sala de reunions.
Això ha canviat. Treballant amb IA, puc agafar una idea dilluns i tenir una eina funcional davant d'un client dimecres. No una maqueta. La cosa de debò.
Però quan construir es torna ràpid, el coll d'ampolla no desapareix. Es desplaça. Es desplaça cap a les preguntes que la majoria d'empreses han anat esquivant: per a qui és això, com el trobaran i qui el vendrà? La distribució. Un producte que ningú no pot arribar a tenir no existeix, per molt de pressa que s'hagi fet.
I la distribució és més difícil de delegar que el desenvolupament. Pots contractar algú que construeixi. No pots contractar ningú que et tregui del desconeixement del teu client.
Així que la pregunta ja no és "podem construir això?" La resposta és sí, i de pressa. La pregunta és "sabem per a qui és, i com li arriba?" Respon això i la tecnologia serà la part fàcil.